Sols la creixent disponibilitat de les Noves Tecnologies, com son la Intel·ligència Artificial, la Realitat Virtual, la Robòtica i la Realitat Augmentada, tot i que estan en un estat molt inicial pel que de les mateixes s’espera, ja fa que disposem d’un ampli arsenal d’eines per resoldre problemes, inclusiu d’àmbit social, com no havíem ni imaginat fa ben poc.
Únicament a efectes il·lustratius, s’ha avaluat que només la Intel·ligència Artificial, impulsarà els propers anys un 14% el PIB mundial, pels seus impactes en la productivitat i el consum.
Però paral·lelament, el que avui es deriva de la dimensió ultra financera (freqüentment contemplada de forma exclusivista), les creixents desigualtats, i la dinàmica internacional, no poden ser obviades en cap presa de posició rellevant
I tot això, fa que més que mai, les nostres decisions, no tinguin solament una dimensió personal, sinó també social, i que incideix significativament en la Persona, tant en la seva dimensió individual, o com membre de la societat i les seves diferents projeccions (des de nuclis molt coneguts i propers, fins a espectres més globals, en el ple sentit del mateix).
Estem passant de la situació en la que preparàvem i formàvem Persones, de les que valoràvem sobre tot els seus coneixements personals, i capacitat de saber fer, a que han de ser també capaces de conviure amb incerteses i realitats canviants de forma accelerada, que han de saber aprofitar i compartir, i que han de necessàriament tenir el sentit del global (cada cop més complex i canviant).
La Persona, ja no es majoritàriament un bé de producció, del que cal treure la màxima rendibilitat (fent-la més productiva o reduint-ne el cost salarial), sinó que el seu sentit d’equip, i la implicació en la marxa i interessos del Projecte, son el més prioritari, i també necessari i rendible (es supera la dimensió individual i de profit personal).
Estem anant a un món en el que ja no es poden qüestionar els reptes del sentit del global (per exemple l’impacte del canvi climàtic i la disminució de les grans diferències), sino que els Projectes sostenibles, i la Rendibilitat Social, son o han d’esdevenir ineludibles
I la millor forma de reaccionar davant la complexitat de la vida social, no passa per idear models cada cop més elaborats, sinó aprendre com funcionen els diferents mecanismes causals (tal com assenyala i desenvolupa Dani Rodrik).
El repte no estar en els xocs amb les antigues realitats (sols perquè m’interessen des de una òptica individual). Es estar permanentment preparat per conviure amb realitats canviants de forma contínua; es un saber fer ple de novetats i incerteses.
Educar i formar permanentment, vol dir i implica, admetre la no anul·lació d’individus ni del que té dimensió personal, ni desatendre el sentit del social, que esdevé com a mínim tant important, com la pròpia capacitació del personal. Ho implica i comporta tot.
La Persona ha de tenir i propiciar més cada cop, taules de debat, reflexions compartides, coneixements i destreses socials, que el fan un esser viu, integrat i prou rellevant, per ser alhora valorat i rendible per sí mateix, i per la societat.
