En anteriors articles destacàvem la rellevància que les empreses, com a actors econòmics destacats, assumeixin la seva responsabilitat social i mediambiental com eix central de la seva estratègia i de la seva activitat, portant aquests elements al centre del seu model de negoci i prioritzant, tant des dels productes i serveis que ofereix la companyia, com des de la forma en què ho fa, la cerca de la prosperitat compartida, el desenvolupament de la igualtat d’oportunitats i l’equilibri ecològic.
Aquesta forma de fer empresa requereix de models de governança, sistemes de presa de decisions i lideratges adequats. Centrem-nos en aquest últim punt.
Quan parlem de persones amb els perfils per a dur a terme aquest tipus de lideratge, ens referim a persones transformadores. Han de ser conscients de la dificultat i de la determinació que requereix liderar una empresa cap al tipus de transformació que descrivim, quan estem en un entorn en el qual el pensament únic: predomini del pensament liberal clàssic, del benefici com a eix central i de la competència entesa com a batalla per la supremacia, són encara dominants.
Molts autors s’han referit a aquest “líder ètic” però em cenyiré a les meves pròpies paraules reflectides en el llibre Empresa 3.0 publicat per Edicions Piràmide (Madrid, 2011) quan al fet ja esmentat de la necessària determinació per a dur a terme la transformació i més enllà de les necessàries capacitats professionals, afegeixo termes com a responsable, honest, conseqüent, proactiu i altruista.
Per a exercir aquest tipus de lideratge en aquest tipus d’empreses, necessitem “gent de fiar”, gent que sàpiga comunicar i sàpiga buscar el consens al voltant de la missió, gent capaç d’entusiasmar, gent genuïna que sàpiga actuar amb justícia en tots els aspectes de la vida –també en l’empresarial-, que entengui que el benefici propi és alguna cosa que només és lícit quan es genera a través de la creació de nou valor assenyat i sostenible i no a través de dubtoses transferències de rendes. Gent que entengui que en una nova economia, la sostenibilitat a llarg termini només s’aconseguirà si hi ha una raonable distribució de la riquesa.
Aquest tipus de líders no es formen necessàriament a les fàbriques que representen les escoles de negoci. Aquests líders es formen a les escoles de valors que haurien de ser les famílies i en empreses pioneres que han adoptat aquesta forma d’actuar com a element central.
A aquestes empreses pioneres que estan adoptant aquesta forma d’entendre l’economia els devem molt, no només l’estan transformant sinó que estan ajudant a formar als líders del futur.
