La mecànica quàntica seguirà instal·lant-se a les nostres vides sense pausa.
La mecànica quàntica es basa en axiomes, que són veritats indemostrables. Un axioma o postulat és l’oposat a un prejudici, pel que està subjecte a crítica, a error, a refinament, a substitució.
José Ignacio Latorre
Després de la visita a la didàctica exposició “Quàntica” presentada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, vaig recuperar l’interès per una matèria tan poc òbvia, complexa i subtil com és la mecànica quàntica.
Ja fa anys que intuïa que alguns axiomes de la física quàntica recorden algunes dinàmiques bàsiques de la complexitat del comportament de les persones a les organitzacions: La impossibilitat de preveure la conducta individual però sí la col·lectiva, l’efecte de l’observador a l’actuació de les persones, etc. Ara, m’agradaria compartir algunes reflexions a partir de la lectura del magnífic llibre de José Ignacio Latorre[1], centrant-me en els quatre postulats essencials que identifica.
Postulat 1 Informació: “La informació que tenim sobre un sistema físic ve descrita per un objecte matemàtic que anomenem funció d’onda que conté tota la informació que podem disposar d’un sistema. Així, podem predir què farà un electró però no el que és.”.
Quan analitzem les organitzacions complexes (empreses, administracions públiques, fundacions, etc.) observem el mateix principi, podem comprendre com actua, conèixer la seva història i preveure els seus impactes futurs però, malgrat que sovint fem esforços per comprendre què és realment, no acabem de treure l’entrellat de la seva essència, possiblement una simple “realitat intersubjectiva”[2].
Latorre apunta que “la informació que disposem sobre un sistema pot ser una superposició de vàries opcions (…), una funció d’onda pot comprendre’s com suma de dues opcions. La informació del sistema és compatible amb dues formes de construir-lo”.
Com a qualsevol organització, les potencialitats de realitat són múltiples i totes possibles, sols el moment de l’observació determinaran quin és el seu estat. Quina és la seva realitat.
Postulat 2 Saber: El segon postulat de la mecànica quàntica estableix que sols podem conèixer certes propietats d’un sistema. En paraules de Werner Heisenberg “Hem de recordar que el que observem no és la naturalesa en si mateix, sinó la naturalesa exposada als nostres mètode de preguntar”. És a dir, sols podem obtenir informació del que realment mesurem i observem.
Ja fa temps que és ben conegut per les empreses que allò que no es mesura no existeix o, dit d’una altra manera, que centrem tots els esforços en tot allò que té descrits uns indicadors i que permeten marcar-se uns objectius quantificables. Aquest fet no significa que la resta no existeixi, però tan sols som conscients i focalitzem esforços en allò que som capaços i hem tingut cura de mesurar.
Sens dubte, la creixent digitalització de les organitzacions i l’ús de la intel·ligència artificial afectaran profundament aquest postulat i, en conseqüència, la capacitat d’observar realitats noves i més complexes i completes de les empreses i administracions.
Postulat 3 Mirar: El tercer postulat dicta que “el resultat d’una mesura és aleatori. Sols tenim accés al coneixement mitjançat probabilitats. (…) L’atzar existeix, és inherent al procés de mesurar, és inevitable, limita el nostre coneixement absolut del món. Les persones no tenen dret a saber amb certesa. No existeix aquesta possibilitat”.
El principi d’incertesa formulat per Heisenberg conclou que és impossible conèixer a la vegada la posició i la velocitat d’una partícula, perquè en el procés de mesurar una d’elles alterem l’altra, de tal manera que un electró pot ser percebut com a partícula o com a onda, però no les dues percepcions en el mateix moment.
Podem entendre les organitzacions sota el mateix principi. Per un costat, és possible observar la seva evolució al llarg dels anys i descriure una història que permet donar sentit, comprensió i coherència a tota la seva evolució; per l’altra, podem observar una organització en el seu moment actual, determinar les dinàmiques internes, els seus processos i fluxos de treball, els conflictes inherents, les expectatives i els dubtes sobre el futur. Les dues mirades en donaran resultats ben diferents d’una mateixa empresa.
Postulat 4 Canvi: “En el món quàntic la informació evoluciona de forma determinista i preservant l’estructura de probabilitats que subjau en ella. L’evolució de la informació no té atzar.”
“L’atzar és dona en l’acte de mesurar, no en l’evolució”.
Derivat d’aquest axioma, si no mesurem, tot evoluciona de forma determinista? La mecànica quàntica afirmarà que sí.
Aquest postulat ens dóna una cara i una creu per la direcció de les empreses. La cara és la necessitat d’establir moments precisos i adequats per realitzar les mesures de resultats del Kpi’s, la creu ens permetrà afirmar que, malgrat tot, si no es pren cap mesura, possiblement l’organització evolucionarà d’una forma similar.
No pretenc en aquest breu article proposar que les empreses o administracions es comportin seguint els principis de la física quàntica, tan sols reflexionar sobre quins dels seus principis ens ajuden a comprendre millor el món de les organitzacions.
[1] Latorre, José Ignacio. Cuántica: Tu futuro en juego. Editorial Arial, 3ª edición (2017)
[2] Yuval Noah Harari (Sapiens, edicions 62) proposa que els humans ens distingim d’altres animals perquè gaudim de les realitats intersubjectives, és a dir, il·lusions mentals compartides i convingudes com a realitat per tots els humans, com per exemple una empresa, un estat o una religió.
