L’eficiència és un dels principals objectius del management. Simplificar processos i reduir costos disminueix el denominador de la fórmula de la productivitat i augmenta els resultats.
Sens dubte, la digitalització i robotització de les tasques més rutinàries afavoreix la millora de l’eficiència i la reducció d’errors, però encara hi ha moltes tasques que requereixen d’intervenció humana, la qual cosa comporta un augment de la pressió laboral que sovint es tradueix en més hores de treball, i encara més en el teletreball.
La lògica darrere de l’eficiència humana és que els rendiments poden millorar si el treballador/a s’esforça encara més i que es limita a un simple problema de falta de voluntat i poca actitud en el treball En conseqüència, una direcció forta i exigent aconseguirà millors resultats, quan en realitat el que provoca són organitzacions estressades, tenses, agressives i esgotades que aporten poc del que realment diferencia els humans de les màquines. I la natura ens ha ensenyat que els éssers excessivament estressats disminueixen la seva activitat i, en extrem, moren.
Potser l’eficiència no ha de ser un dels pilars de la gestió i s’ha de canviar per l’adaptació. Com en la teoria de Darwin, no són els individus més forts els que sobreviuen sinó els que millor s’adapten a l’entorn I una organització excessivament eficient difícilment es podrà adaptar.
Deixem els processos eficients per a les màquines i dediquem els equips a les tasques mes humanes, potenciant la imaginació, la curiositat, el pensament crític i creuat, l’orientació al servei o l’aprenentatge compartit. Aquests factors poden assegurar més el futur que fer més del mateix, amb menys recursos i amb més patiment.
