Que en el món actual està tot cada dia més entrellaçat, crec que tots ho subscriurem, i que a més a més, cada dia està anant a més.
Que d’això se’n deriva que cada vegada estem obligats a pensar en global, és d’una lògica contundent. Reptes com la Covid-19, el fenomen de la globalització, el canvi climàtic i el deteriorament del medi ambient, per esmentar-ne alguns, són cada dia més evidents.
També la disponibilitat de medis i tècniques cada dia més sofisticats, com és el cas de la digitalització i la intel·ligència artificial, porten a replantejaments que superen amb escreix al individu i a la “tribu” (en el sentit més ampli del terme).
I si ho enfoquem des d’una òptica del quotidià, dos àmbits clau a partir de la realitat del limitat i disponible, com són els aliments (aigua inclosa) i els minerals, ens intensifiquen les mancances i dependències que ens porten a la necessària cerca de solucions, que resultin vàlides i assumibles per aquest planeta global i els seus habitants.
Hem de comptar doncs, amb els nous medis i realitats, cada cop més complexos, que van més enllà dels tradicionals i usuals, que almenys dominàvem raonablement dins del nostre abast.
No és sols una qüestió d’ètica, sinó també de pròpia necessitat, que s’han de resoldre els nostres problemes, igual que els de l’entorn amb els que estem obligats i necessàriament interrelacionats. No ens serveix està vacunats, si al nostre entorn (i això és segur segons els experts) hi ha col·lectius desafavorits que no ho estan.
Hi ha doncs dosi de responsabilitat per tots, però davant de les necessitats i realitats de l’entorn, si us plou: “FEM-HO FÀCIL”, i això permet i obliga a poder prestar serveis a tots els que ho necessiten, per exemple gent gran, o molts analfabets informàtics i digitals.
En el món de l’ensenyament i formació, tinguem cura d’aquesta màxima. En el món de la banca, com en tants d’altres, potser entendrem millor el càrrec de comissions i despeses, si es reben fefaentment uns serveis, i orientacions que ens ho fan més fàcil, sobretot a qui més ho precisa.
En resum, per tots i a tots els nivells, inclòs el d’usuaris, fem les coses pensant en global, i en fer-les més fàcils. És un repte, i una necessitat, paleses en la nostra quotidianitat, i en favor dels nostres propis interessos.
