Segons les xifres recentment facilitades per INTERMON – OXFAM, el 1% de la població ja disposa del 82 % de la riquesa; la remuneració del capital i la dels alts directius, va creixent a diferència dels sous i remuneracions de la gran majoria que estan estancats; i la tendència creixent de les desigualtats, segueix augmentant.
Aquesta situació generadora de major inestabilitat, es dóna en un món globalitzat i per tant, encara que a diferents nivells, en qualsevol entorn. I es manifesta juntament amb altres realitats en un context creixent de moviments migratoris, refugiats, i increment de pobres i desplaçats.
Cadascun de nosaltres, ens movem en l’esfera personal, la professional i la relacional. I davant d’això ens toca contemplar, si tinc la sensibilitat per valorar les accions i actuacions a emprendre. Indubtablement cal sumar la valentia i capacitació dels màxims responsables, però a qui recolzo, dono suport, voto, ajudo, i faig o deixo de fer, és la meva responsabilitat
És imprescindible darrera de cada actuació, contemplar la satisfacció personal, la remuneració, i altres elements rellevants des de l’òptica personal, però no només amb la visió i dimensió d’un mateix, sinó del que també transcendeix als altres
El NO interès per qualsevol tema o possibilitat que estigui al meu abast – fet perfectament lògic i natural – , haig d’inten
tar no oblidar, sinó veure si es pot traduir en l’interès per a un tercer (comptant amb les Entitats que donen suport als molts altres amb necessitats).
El aconseguir un món més habitable, posar a disposició els recursos que no utilitzo, no només els materials sinó altres actius com a coneixements i capacitat d’incidir i millorar o fins i tot només escoltar i ajudar a potencials desafavorits, és repte per revertir la tendència i situació de partida esmentada.
Així com en un tema bàsic com la pobresa alimentària, s’ha assenyalat com a qüestió clau no la producció, sinó la distribució, en altres àrees (capacitats disponibles i coneixements professionals), s’inclouen actius que hem de divulgar i distribuir, en sintonia amb Entitats sense ànim de lucre i Administracions Públiques responsables, i aquí el camp a recórrer és amplíssim.
Assolir la sintonia és tasca de tots, i malgrat les deficiències, hem de saber posar en pro de l’interès comú, les capacitats i potencialitats en favor dels altres (i en conseqüència també de nosaltres mateixos).
Assumim la coresponsabilitat, i el que està al nostre abast.
