Es diu d’un dels més celebres pensadors del segle passat, Bertrand Rusell, que quan desprès dels desastres de les dues guerres mundials del segle XX – la química i la atòmica –, se li preguntava en mig d’aquell marasme de pessimisme, quina seria l’arma determinant de la malauradament previsible IIIª guerra mundial.
La resposta meditada de Bertrand Rusell, fou que ignorava quina seria aquesta nova arma determinant de la IIIª gu
erra mundial; però que tenia clar que per la IVª, l’armament clau serien l‘arc i les fletxes.
Tot i els molts inconvenients i problemes del mon que ens envolta, sí que vivim en una realitat permanentment canviant, que fa que inclusiu a curt termini, no sabem on serem i com estarem vivint.
Motius per pensar en bogeries com les guerres, i el trist modus vivendi de molts dels humans, derivats de situacions d’injustícies contínuament generades, fa que no ens puguem limitar a visions egoistes en tots els àmbits de la nostra vida.
El moure’ns en un mon global, en el que estem totalment immersos, no vol solament coresponsabilitat i per tant menys egoisme, sinó que vol dir implicació en tot el que es la nostra àrea potencial d’influència.
Un tema que no per prosaic, ha esdevingut de la màxima importància. Fins fa poc, totes les nostres deixalles, rebutjos, etc., comportaven tenia sols de tenir cura de llençar-ho, dins d’unes mínimes pautes de funcionament.
Actualment, al que estic obligat, no es a llençar-ho, sinó ser partícip d’un model que impliqui eliminar i reciclar tot el que llencem, o el planeta no ho pot resistir.
Es doncs determinant que el pensament obert, no ha de respondre sols als interessos personals. Podem ser capaços de tots plegats anar vivint millor, però si hi tenim una postura activa, o sinó aviat caurem amb una guerra, i pot ser com preveia Bertrand Rusell, amb arc i fletxes.
Que les vacances també ens ajudin a repensar el nostre model d’actuació i de convivència, per garantir el futur per nosaltres, i per tots el demès també com condició necessària.
