La por escènica pot destrossar qualsevol bona presentació. Un pànic impossible de controlar que t’obliga a quequejar, a dubtar de les teves paraules, a perdre la mirada cada vegada més enrogida i acabar matant un projecte, una idea, una promoció o allò que volies aconseguir.
Descrita medicament com glosofobia, la por excessiva i irracional a parlar en públic té uns símptomes, que segur podem reconèixer, i sense diagnòstic: sudoració, dolors de panxa, sequedat a la boca, augment de la tensió arterial o rigidesa extrema.
Controlar i vèncer aquesta por, només és possible amb entreno i pràctica. Fes-ho sempre que puguis o t’obliguin. Repta a la por!!.
I valgui un exemple familiar. El meu fill tenia veritable terror, durant tota la seva etapa escolar, a parlar davant la classe, preguntar o fer una presentació. Sofria en excés, no dormia les nits anterior, tenia mal de panxa, fins que un dia se li va demanar que fes el discurs de clausura d’un acte educatiu davant un auditori de 300 persones. I si, va passar per tots els símptomes descrits com a glosofobia, però ho va aconseguir. Realment, la superació d’aquest desafiament li està sent molt útil.
Un dels antídots per combatre aquest pànic és, una vegada reconegut, utilitzar-ho com a motivació. Conscients que es passarà fatal, que sigui el motor que t’animi a preparar profundament la intervenció. Atreveix-te! Tots som vulnerables.
No tots podem fer una balada explicant la nostra por, però aquí et deixo a Joe Kowan, dissenyador i músic americà, que ho explica en aquesta canço. Espero que t’agradi i et pugui ajudar!!
