Tots hem sentit a parlar i ens hem trobat, amb fets o circumstàncies que 
poden semblar nimis, però que acaben tenint una importància rellevant. Esmentarem per exemple l’impacte que en una cursa de Fórmula 1, té la rapidesa i sincronització de tot un equip que canvia els neumàtics durant la competició, i que un petit encert o error de qualsevol dels implicats, pot tenir i comporta significatives repercussions pels objectius previstos.
De vegades, per manca d’informació o coneixements, una actuació sembla estar condicionada per l’atzar; tots tenim present a la pel·lícula de Woody Allen –Match Point – quan la bola decisiva del partit de tenis, es passeja sobre la xarxa, fins que es decanta per un dels costats, sense tenir ningú el domini de la situació, almenys en aquell moment i context.
En qualsevol cas i situació, hi juguen uns elements tangibles, que en la mesura que coneixem podem gestionar, i uns elements intangibles, que també tenen el seu pes. Una clara manifestació dels mateixos, és que sentir-se part i partícip d’un projecte, d’un repte comú, té o pot tenir repercussió, tant en ajustar el cargol del neumàtic canviat durant la cursa, com tenir el màxim d’informació (per exemple sentit i velocitat del vent) per propiciar que en el que pot dependre d’un mateix, la pilota superi la xarxa, i caigui on desitgem.
El que en tot cas ens cal perseguir, és esdevenir partícips, i tenir en tot i en allò que estem implicats, i en totes les facetes de la nostra vida, un rol que afavoreix el posar el medis tangibles i intangibles necessaris i possibles.
Si seguim en la tendència de sous més baixos, i salaris més barats, potser es generaran guanys econòmics a curt termini, però la limitació de les possibilitats de futur, derivada de la reducció d’intangibles, és indubtablement molt important, i més en el marc de la globalització i la interdependència.
Cada cop més, i en el món en el qual ens movem, aquests sous i salaris, tenen tant de despesa (compensar l’activitat del curt termini i del dia a dia), com d’inversió (garantir el ser rellevant i diferents en definir i materialitzar les noves potencialitats en el pròxim i immediat futur), per la implicació de tot el capital humà.
Tot això a més, en un context en el qual per una banda ens cal sentir-nos mínimament còmodes, i per una altra en el marc d’una societat que tot i els avenços, no garanteix uns mínims a qui treballa i a qui no ho fa perquè no pot. Generant-se en conseqüència per tot plegat, un munt de des ajustaments i problemes.
A diferència d’èpoques precedents, no és sols un problema de polítics o empresaris; ho és bàsicament d’ells, però també de tots els que des del seu propi entorn immediat o àrees d’influència, són capaços d’aportar coneixements, informació, suport, o tot mena d’intangibles en benefici del tot i de tots, a part del propi.
El millor i pitjor, és dona en un marc d’interdependències, i el futur esdevindrà en funció del que hi aportem per gestionar-les i millorar-les, i sense oblidar els petits detalls.
