Foto by qimono-Pixabay
Ja fa més d’un any, que en aquest mateix blog fèiem una reflexió sobre la importància de tenir en tot el que gira al nostre voltant, una visió i dimensió que ultrapassava el “jo” o “me”, vers el “nosaltres” o “we”, i que implicava contemplar els interessos de tots, creixents en un món interdependent.
No hi ha dubte que els interessos personals i propis, no poden ignorar una renovada distribució dels recursos que no incrementi l’exercit de persones necessitades, ni desatendre problemes derivats de la globalització, cada cop més palesos, com és a tall d’exemple, tenir i mantenir un planeta sostenible i habitable.
Fins a quin punt, incidim o ens incideixen en qüestions com la distribució de la riquesa, o en les atencions als altres per tenir un entorn mínimament habitable, fa imprescindible comptar amb els demès. Fruit d’actuacions anteriors, sabem molt de problemes en els quals estem immersos, però molt poc de com resoldre’ls.
Els plantejaments i conseqüents solucions per una nova era, són i han de ser diferents. No caiguem en l’error, que tan bé caricaturitzava amb la seva llestesa i erudició Albert Einstein, assenyalant que un problema que no és resolt aplicant-hi una teòrica solució, no es resoldrà reiterant els mateixos plantejaments i accions derivades.
Necessitem noves visions i alternatives, nous punts de vista, per conjugar i resoldre els grans problemes del nostre entorn – per exemple pobresa creixent i medi ambient inhabitable – incloent totes les coordenades bàsiques d’aquests, i això vol dir contemplar-ho nosaltres, amb tots els subjectes i ens afectats o susceptibles de ser-ho.
Ningú es pot sostreure a aquesta realitat, i això comporta en l’àmbit personal, tenir una actitud oberta, i amplitud de mires, i en l’àmbit social o col·lectiu, saber unir esforços (inclusiu entre postures ben diferents), per encaminar accions inajornables, per tenir un millor futur, fet del tot imprescindible.
És en aquest punt que ens poden servir de far d’orientació, els 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), que sota els auspicis de les Nacions Unides, pel període 2016 – 2030, ens són una guia bàsica. Tant en l’àmbit personal, com de tots els rangs socials en que ens movem, hi tenim no sols un deure, sinó una imperiosa necessitat d’atendre’ls per sobreviure.
Ens cal assumir-ho, amb el nostre dia a dia, o ens farem mal i dilapidarem molts recursos, i no estem en cap situació, per permetre’ns malbaratar diners i temps, ni jugar amb el nostre futur.
Ara estem a l’inici del curs, a totes les edats tenim sens dubte l’encàrrec d’aprovar aquesta assignatura, que no és optativa, sinó troncal i selectiva, i que no pot esperar futures convocatòries, perquè és molt probable que ja no n’hi hauran.
