Ethos significava, inicialment, “lloc on habiten les persones i els animals”, posteriorment, Aristòtil s’encarregà d’atorgar-li un segon sentit entenent-lo com a l’hàbit, caràcter o manera de ser’.
De la mateixa arrel grega, és la paraula Ethik, que significa ‘teoria de la vida’, i de la qual va derivar la paraula ètica.
L’ètica, entesa com la disciplina que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte, no es pot concebre sense considerar el marc (ethos) en el que es dóna.
Sovint es parla de l’ètica empresarial i professional donant-li una entitat pròpia però, és possible entendre-la sense considerar el context?, podem reclamar conductes ètiques en contextos (ethos) bruts? Quants cops hem vist que persones que s’incorporen a un equip amb tota la il·lusió i esforç i que són frenades per companys que els hi exigeixen que redueixin el seu rendiment, o empreses que impulsen nivells d’eficiència asfixiants mentre malgasten en despeses sumptuàries innecessàries, o polítics honestos que es veuen obligats a seguir una disciplina del partit sovint massa opaca.
No podem demanar conductes èticament correctes en contextos organitzatius que no són coherents amb les demandes individuals.
Tal com diu el Dr. Ángel Gabilondo (catedràtic de Filosofia de la UAM), “si algú es comporta amb certs valors en un espai no ètic, es converteix en un heroi o en un ridícul.”
