Impossible imaginar fa un any el que viuríem durant el 2020. Difícil pensar al mes de març que per Nadal seguiríem confinats. Arriscat fer previsions sobre el nostre futur immediat.
Aquest any ha marcat les nostres vides com pocs anys de la nostra vida. S’han viscut pèrdues, incerteses i situacions molt dures, però també hem assolit nivells de solidaritat, resiliència i complicitat que poques vegades s’havien pogut manifestar tant clarament.
Esperem molt de l’any que naixerà en breu i desitgem per la salut de les persones que estimem, per la reactivació econòmica dels sector més afectats, per recuperar les relacions d’amistat i professionals, per poder tornar a tenir la sensació d’un cert control de les nostres vides i per tantes petites coses de l’estil de vida de cadascú que s’han esvaït de la nit al dia.
Però els desitjos no solen complir-se per pur atzar, cal perseguir-los i treballar-los amb persistència, amb determinació i esforç, però també amb propòsits i principis clars.
La pandèmia ens ha permès revisar molts aspectes de les nostres vides , cal no oblidar-ho per saber cap on orientar l’energia que ens caldrà per construir el futur més immediat.
