En la part final de 2021, serà publicat el meu nou llibre. Un assaig irreverent i sarcàstic titulat “El segle de l’estupidesa”. Un títol provocador, sens dubte. Tan provocador com el títol d’aquest breu post: “Les xarxes asocials”, protagonistes, entre molts altres, d’aquest llibre
Recordo les enormes esperances que es van posar en els anomenats mitjans de comunicació social quan van néixer fa uns quinze anys. Que si la democratització de la informació hagués arribat al món, que si la llibertat tingués una nova eina potent, que si ens enfrontem a la comunicació sense fronteres, etc., etc.
La veritat és que, tants anys després, sembla clar que totes aquestes esperances eren infundades. Magnífiques eines tecnològiques a disposició de les societats amb defectes evidents i altament polaritzats, l’únic que han aconseguit fer és magnificar aquests defectes i aprofundir en la polarització.
Cada vegada més les empreses estan fent ús de xarxes per a potenciar la seva comunicació i com a canal addicional de les seves polítiques de màrqueting. Sense dubte, ser molt conscients de les implicacions ètiques de la seva utilització de les xarxes i fer-lo en base a protocols adequats.
Borreguisme, frivolitat i polarització, són tres de les principals conseqüències de la utilització de les “xarxes asocials”. Però tot això no és culpa de les xarxes, ni dels seus creadors, ni dels governants. No hi haurien d’hiperregular-ho tot. Això acabaria privant-nos de la llibertat. Som els individus, els seus usuaris, els ciutadans lliures, els que hem de canviar aquesta realitat. Canviem nosaltres.